alaba
(euskara)
Etimologie
Etimologie lipsă. (Ajută)
Pronunție
- AFI /aˈla.ba/
Substantiv
Declinarea substantivului alaba | |||
anim. | Nearticulat | Singular | Plural |
Nominativ | alaba | alaba | alabak |
Ergativ | alabak | alabak | alabek |
Genitiv | alabaren | alabaren | alaben |
Dativ | alabari | alabari | alabei |
Comitativ | alabarekin | alabarekin | alabekin |
Cauzativ | alabarengatik | alabarengatik | alabengatik |
Benefactiv | alabarentzat | alabarentzat | alabentzat |
Instrumental | alabaz | alabaz | alabez |
Inesiv | alabarengan | alabarengan | alabengan |
Locativ | - | - | - |
Allativ | alabarengana | alabarengana | alabengana |
Terminativ | alabarenganaino | alabarenganaino | alabenganaino |
Directiv | alabarenganantz | alabarenganantz | alabenganantz |
Destinativ | alabarenganako | alabarenganako | alabenganako |
Ablativ | alabarengandik | alabarengandik | alabengandik |
Partitiv | alabarik | - | - |
Prolativ | alabatzat | - | - |
alaba