germà
 Vezi și : germa, Germà
|
(català)
Etimologie
Din latină populară *germānus („frate”) < latină germānus („între frați și surori”). Confer spaniolă hermano.
Pronunție
Substantiv
germà m., germans pl.
Cuvinte derivate
Cuvinte compuse
- germans de llet
- germà bo
- germà de la caritat
- germà de mare
- germà de pare
- germà de sang
- germà proïsme
- germà separat
- mig germà