mestre

Vezi și : Mestre, mèstre

catalană

(català)

Variante

• maestre

Etimologie

Din occitană veche maestre < latină magister, magistrum („profesor, maistru”).

Pronunție

• (occidental) AFI: /ˈmes.tɾe/
• (oriental) AFI: /ˈmɛs.tɾə/

Substantiv

mestre m., mestres pl.

1. (spec.) maestru, maistru, meșter
2. (educ.) profesor
3. (spec.) artizan, meșter, meseriaș, meșteșugar
4. (muz.) maestru

Sinonime

• 1: conductor, guia, líder, professional
• 2: (educ.) docent, educador, pedagog, professor, professora
• 3: artista, expert, (fig.) virtuós

Cuvinte derivate

• mestra
• mestratge
• mestrejar
• mestressa
• mestria

Cuvinte compuse

cuvinte compuse

mestre armer mestre d'aigües mestre d'aixa mestre d'armes mestre d'escola mestre d'estudi mestre d'hostal mestre d'obra negra mestre d'obra prima mestre de balança mestre de camp mestre de capella mestre de cases mestre de cerimònies mestre de cort mestre de guaita mestre de la premsa mestre de les bigues

mestre de palau mestre de paleta mestre de planeta mestre de postes mestre de sala mestre de seca mestre de silenci mestre de tafona mestre del sacre palau mestre en arts mestre en gai saber mestre fanguet mestre justícia mestre major mestre mosca mestre portolà mestre racional mestre tastets

Cuvinte apropiate

• magistral
• magistrat

Omofone

• mestra

Expresii

• fer passar de mestre

Referințe

• Institut d'Estudis Catalans
• Viccionari
• Wiktionary

---

daneză

(dansk)

Etimologie

Din mester.

Pronunție

Pronunție lipsă. (Modifică pagina)

Substantiv

1. forma de plural nehotărât mester.